Homenatge a Josep Guinovart, vist a VINSEUM

Aquest matí he anat a veure una exposició de pintura de Josep Guinovart a VINSEUM-Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vilafranca del Penedès), sota el títol "El vi, ferment de tardor, sempre és primavera".
Avui hi havia una visita comentada per Pilar Parcerisas: ens ha parlat breument de la biografia de l'artista, de la seva trajectòria creativa i del seu treball actual, de la seva vitalitat. Les seves explicacions m'han ajudat a compendre millor quin és l'imaginari simbòlic de l'artista, la seva vinculació amb l'informalisme matèric i el resultat plàstic del seu treball.
No vull extendre'm ara a fer un anàlisi de l'exposició, ni una crítica... prefereixo parlar d'allò que mé m'ha agradat i d'allò que d'alguna manera em sembla vinculat al meu treball. De les obres exposades, m'ha interessat no només el cromatisme o la incorporació d'elements externs a la pintura (tals com els ferments de les vinyes o les ampolles de vidre), sinó també el treball preparatori del suport en funció d'allò que vol pintar, i que mentalment he intentat reconstruir per tal de treballar jo també d'aquesta manera.
D'atra banda, deu fer uns dos anys que el meu pare va recollir per a mi, a la vora d'un riu, diverses branques d'arbre seques i erosionades: li va semblar que tenien formes curioses i suggerents i que em podrien servir per fer alguna obra. D'ençà que les tinc, les he tractat contra els corcs i les he fotografiat (en podeu veure una sobre aquestes línies), però encara no m'he atrevit a fer res amb elles, perque realment tenen una bellesa intrínseca que no necessita adornar-se de colors.
Tot i que continuo pensant que és difícil conjugar formes orgàniques pures amb la pintura (tal com fa Guinovart, que no les pinta), he descobert un parell d'obres que m'han interessat i han despertat en mi el desig de crear coses belles. Ho intentaré.